SERVEI DE PSICOONCOLOGIA
Per a pacients, familiars i cuidadors.
Llegir més...

servei de dietista - nutricionista
Prevenció i assessorament a malalts. 
Llegir més...
SERVEI DE VOLUNTARIAT
Acompanyament al malalt i programes específics de voluntariat. 
Llegir més...
AGENDA
Consulteu totes les activitats.
Llegir més...
NOTICIES
Notícies setmanals sobre oncologia i salut. 
Llegir més...
CUINA SALUDABLE
Receptes de cuina per cuidar la teva salut. 
Llegir més...

Fem...

12/12/2017 , 17:00 - 18:00
Taller de Qi Gong
13/12/2017 , 11:00 - 12:00
Taller de Qi Gong
14/12/2017 , 17:00 - 20:00
Taller de costura
16/12/2017
Fira de Santa Llúcia
17/12/2017
Fira de Santa Llúcia

L'Oncotrail reunirà 600 corredors

18/09/15
 
Elpunt.cat
 
L'Ajuntament de Girona apadrina dos dels 79 equips que hi participaran
Es confia superar els 80.000 euros.

Els corredors Puri Cosgaya i Toti Bes, a la dreta, amb representants d'Oncolliga i de l'Ajuntament. Foto: ELPUNTAVUI.
 
Un total de 79 equips, 600 corredors i més de 80.000 euros. Aquestes són algunes de les dades de la tercera edició de l'Oncotrail, la cursa que es disputarà els dies 3 i 4 d'octubre per l'Empordà amb l'objectiu de recollir fons per a la millora de la qualitat de vida dels malalts de càncer. Totes les dades d'aquesta nova edició superen les de l'anterior, en què van participar 55 equips, 330 corredors i es van recollir 60.000 euros, la qual cosa satisfà molt els responsables de la Fundació Oncolliga, promotors de l'esdeveniment.
 
Dos dels equips que hi participaran estaran apadrinats per l'Ajuntament de Girona. Es tracta d'un equip liderat pel corredor Toti Bes, anomenat Ciutat de Girona, i un altre equip mixt, integrat per treballadors de la policia municipal, que serà liderat per Puri Cosgaya i que s'anomena Girotrail Emociona.
 
Els fons que es recullin amb la cursa es destinaran a canviar llits de la vuitena planta de l'hospital Josep Trueta –dedicada als malalts oncològics– i fer més confortables les sales d'espera de l'ICO Girona. S'invertirà una part en la compra de material per a l'hospital de Palamós, i una altra es destinarà a la recerca.
 

Creix un 48% el nombre de donants de medul·la òssia a Catalunya en 3 anys

18/09/15
 
Gencat.cat
 
Tot i aquest augment, un 20% dels pacients no troben encara un donant compatible
 
Coincidint aquest dissabte amb la commemoració, per primera vegada, del Dia Mundial del Donant de Medul·la Òssia, l’OCATT fa una crida a augmentar les donacions
 
El nombre de donants de medul·la òssia a Catalunya ha crescut un 48% en 3 anys, segons l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT). S’ha passat dels 19.201 l’any 2012 als 28.498 donants catalans registrats durant el primer semestre de 2015.
 
Malgrat aquest creixement, prop del 20% dels pacients encara no troben un donant idoni. Davant d’aquesta situació i coincidint aquest dissabte amb la commemoració, per primera vegada, del Dia Mundial del Donant de Medul·la Òssia, l’OCATT fa una crida a augmentar les donacions. A més, tal com ha destacat el director de l’OCATT, Jaume Tort: «Com més donants hi hagi registrats, més probabilitats d’èxit tindran els pacients».
 
Actualment, Catalunya és la segona comunitat autònoma amb més donants disponibles al Registre de donants de medul·la òssia (REDMO) de 2014, amb un 16%. Per davant hi ha la d’Andalusia, amb un 20%, i en tercera posició, la de Madrid, amb un 11%. Arreu del món hi ha 26 milions de donants de medul·la òssia
 
La donació de medul·la òssia és una de les poques donacions que es poden realitzar en vida i l’única en la qual les cèl·lules donades es regeneren completament. Els donants de medul·la òssia són fonamentals per a moltes persones que pateixen leucèmia o altres malalties de la sang ja que només 1 de cada 4 malalts en espera d’un trasplantament de medul·la òssia disposa d’un donant familiar compatible. En la resta dels casos s’ha de recórrer a la recerca d’un donant no familiar o una unitat de sang de cordó umbilical.
 
Més de 2.000 trasplantaments de medul·la òssia en 5 anys
 
En els últims 5 anys (2010-2014), a Catalunya s’han fet un total de 2.058 trasplantaments de medul·la òssia en adults i 334 en menors de 18 anys. L’any passat, se’n van fer 409 en adults i 66 en menors de 18 anys i, en el que portem d’any, el nombre de trasplantaments va a bon ritme. Durant el primer semestre se n’han fet un total de 275. L’OCATT també ha destacat que el 27,2% dels trasplantaments no emparentats de l’Estat espanyol es fan a Catalunya.
 
El 35% dels trasplantaments en nens de tot l’Estat espanyol es fan a Catalunya
 
Segons el Registre espanyol de trasplantament de medul·la òssia en nens (RETMON), a finals d’aquest any a l’Estat espanyol s’hauran fet més de 5.000 trasplantaments de progenitors hematopoètics (TPH) en nens. D’aquests, el 35% s’han fet a Catalunya. Podem afirmar que Catalunya és capdavantera en aquest trasplantament infantil. L’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i l’Hospital Universitari Vall d’Hebron són dos centres de referència estatal.
 
Aquest tipus de trasplantament ha suposat un avenç molt important en la curació dels nens amb malalties hematològiques malignes, fonamentalment leucèmies agudes, les quals no es podrien curar només amb el tractament de quimioteràpia, i també amb malalties no malignes com aplàsies medul·lars adquirides i malalties congènites com les síndromes d’insuficiència medul·lar congènita, les hemoglobinopaties, les immunodeficiències congènites i algunes malalties metabòliques que no disposen, actualment, de cap altre tractament que en permeti la curació.
  
Video de l’OCATT Fes-te Donant!
 
https://www.youtube.com/watch?v=6RtgOODOG0Y
 
http://trasplantaments.gencat.cat/ca/
 

Descubren una triple barrera que protege a las células de convertirse en cancerosas

17/09/15
 
Diariomedico.com
 
Investigadores de la Universidad Autónoma de Barcelona (UAB) han identificado por primera vez el triple mecanismo que detiene la separación de los cromosomas en respuesta a situaciones que comprometen la integridad de la información genética. La pérdida de esta capacidad de respuesta es característica de las células cancerosas. La investigación se publica en PLoS Genetics.
 
La proliferación celular requiere la copia (replicación) de los cromosomas y su distribución (segregación) en las dos futuras células hijas. Las células experimentan continuamente alteraciones (lesiones) espontáneas en el ADN que conforma los cromosomas, debido por ejemplo a su entorno acuoso (reactivo). En respuesta a la presencia de lesiones en el ADN las células detienen el ciclo de división celular, para dar tiempo a la reparación de las lesiones e impedir la transmisión de cromosomas dañados y replicados de forma incompleta. La pérdida de esta capacidad da lugar a la aparición de inestabilidad cromosómica, motor de la transformación cancerosa.
 
Estudios previos
 
Estudios previos de otros laboratorios habían identificado que las células del organismo modelo Schizosaccharomyces pombe, una levadura empleada en el laboratorio para investigar el comportamiento celular, detienen la progresión del ciclo de división celular a través de un proceso que se había asumido como universal (en términos científicos, la fosforilación en un residuo tirosina conservado en la cinasa dependiente de ciclina Cdk1, el motor del ciclo celular).
 
El equipo dirigido por David G. Quintana, del Departamento de Bioquímica y Biología Molecular de la UAB, ha demostrado que este control no es indispensable en otros organismos y que el modelo hasta ahora imperante era excesivamente simple. Las células a las que habían eliminado el gen responsable de este control, llamado Wee1/Swe1, eran plenamente capaces de detener el ciclo celular en respuesta a daño en el ADN, lo que sugería la existencia de controles adicionales.
 
El trabajo ha identificado tres vías de control que confluyen en esta respuesta, mediadas por los genes Wee1, Pds1/securina y Rad53/Chk2. Cada una de ellas por sí sola es suficiente para impedir la segregación de los cromosomas y, por tanto, el proceso de división celular. Es necesaria la eliminación simultánea de estas tres vías de control, a fin de que pueda tener lugar la segregación de cromosomas dañados y replicados de manera incompleta.
 
Cromosomas compartidos
 
Significativamente, el gen Rad53/Chk2 forma parte del llamado mecanismo de vigilancia (en inglés llamado checkpoint) de la fase S, que detecta y responde a las situaciones que comprometen el proceso de replicación de los cromosomas. Chk2 es oncogénico en humanos y el checkpoint de la fase S es considerado una barrera anticáncer temprana en el proceso de transformación maligna.
 
Los autores proponen que los tres niveles de control están presentes también en las células humanas. Esto explicaría la paradoja de que Wee1 no sea oncogénico en humanos: las células disponen de dos barreras más para evitar esta pérdida de control.
 

Este sitio web utiliza cookies propias y de terceros para ofrecer un mejor servicio. Si continúa navegando consideramos que acepta su uso. Encontrará más información en nuestra política de cookies.

Acepto las cookies de éste sitio.

Política de cookies